Encara amb calors, però ja amb perspectives gelaes, pose un poc d'esforç i temps a replicar els meus companys d'associació, que m'animen a al·legar —que no és lo mateix que alegar, 🔗 encara que ho pronunciem igual i que em fa sentir certament ensinistrat—:
Em sembla que ACPV té interés tant per la política com per la cultura, en general, però també per la ciència i, en el fons de tot, per intentar trobar alguna certesa i la veritat dels fets que mos afecten en la petita part del món que mos envolta. Per això soc soci d'ACPV, perquè aspire a millorar el País Valencià. Entenc que per això ACPV deu haver pensar que convenia influir en la política i inclús en la situació sociolingüística facilitant les al·legacions sobre el canvi de nom de la capital del País Valencià.
Respecte al que es comenta en el document de l'IIFV, podem consultar qualsevol manualet i vorem que les paraules esdrúixoles s'accentuen totes, però que no hi ha cap norma que prescriga accentuar les paraules esdrúixoles amb obertura o tancament vocàlic: això depén de cada paraula («tènia» o «ténia», «góndola», «cérvola»...).
Per si això no fora prou, els topònims no són paraules comunes del diccionari, per això es tracten i es fixen de manera especial seguint uns criteris diferents (que l'AVL coneix perfectament, però que pareix que està aplicant en este cas). Per això es va fixar «la Sénia» (a pesar que en els diccionaris del segle passat apareixia escrit «sènia»), «Dénia», «Novetlè» o «l'Énova».
Continuant amb l'argument de la rima adduït per l'IIFV, tenim un topònim que es pronuncia «Valéncia» (també el poblet dels Pirineus que es denomina igual), i aixina és com el pronuncien els habitants de la contornada de la ciutat que parlen en valencià, inclòs un membre d'ACPV tan rellevant com Eliseu Climent.
«Valencia» (sense accent) podia rimar abans amb totes les paraules acabades en «-éncia» durant tots els segles en què eixe acabament tenia una «e» tancada (que foren uns quants segles). Posteriorment, encara es fea rimar «Valencia» (sense accent) amb eixes mateixes paraules que van obrir la «e», perquè la qualitat vocàlica no era rellevant per a la rima, tal com podem vore en les obres de referència indicades per l'IIFV, que fan rimar «favors» i «recors» o «tresor» i «esplandor».
Lamente que ACPV participe en la problematització de l'ús del valencià reaccionant com si l'associació no tinguera capacitat d'anàlisi, reflexió i interés per millorar l'accés a les obres i el coneiximent científic. Em sembla que ACPV hauria d'aportar arguments contrastats i contrastables de caràcter toponímic i lingüístic que orienten el debat amb dades i reflexions fonamentades.
No és gens meritori per a l'associació desentendre's del tema recorrent a un document de l'IIFV que no és més que un pamflet d'urgència i que no aporta més que confusió, mitges veritats i arguments interessats i eventuals que ells mateixos no fan servir quan tracten de qüestions relatives a l'ortografia, la gramàtica de la llengua o la situació sociolingüística del País Valencià.
Si la iniciativa d'ACPV servix per a augmentar l'ús del valencià, benvinguda siga. En tot cas, espere que ACPV puga assumir i explicar que coneix la diferència entre les opinions personals i els lemes polítics que interessa difondre per a mobilitzar el personal i els arguments i les dades que s'aporten, es contrasten i es debaten seguint els procediments de cada disciplina científica.
Moltes gràcies.
