Un italià que viu al centre de Valéncia —davant del mercat central— des de fa uns anys, es sent ofegat pel turisme quan ix al carrer. Ja no queda quasi veïnat ni les botigues on tenia familiaritat. ¡Ho diu un italià! Està pensant d'anar-se'n a viure a un barri o a un poble que estiga ben comunicat amb Russafa, però diu que es difícil, tal com funcionen els rodalies, els autobusos, el metro, o les limitacions del carril bici.
Uns francesos estudiants de la Universitat Europea viuen en un pis llogat amb un contracte de tres anys al centre de Valéncia, fins que acaben els estudis. Els costa un bon pinyol, però han trobat com aprofitar el sistema: quan se'n van de vacances fora dels períodes lectius, relloguen el pis. Ara són uns italians i el replà fa una olor de maria que et tomba de tos. De ser algun ingredient de la pizza. No m'estranyaria que els francesos tragueren més diners que el propietari del pis. Els italians acaben d'arribar. Estan pegant colps, han llevat la mosquitera de l'habitació. Vorem si també tenen visió comercial o es dediquen al dolce far niente.
El sistema polític ha creat el monstre econòmic en què es suposa que hem de viure dependents d'atraure turistes i diners amb la depredació del veïnat, dels mitjans de vida, de les relacions socials, del que mos convertix en ciutats i pobles habitables, en societats articulades, complexes, variades i democràtiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada