Una part de la meua família és de festejos llargs, segons em van contar. Onze anys van haver de festejar els meus tios majors per a fer-se el dot, tindre faena i una casa on viure. Això eren els anys cinquanta i xixanta del segle passat. Una reunió familiar d'estiu improvisada dona per a això i unes quantes anècdotes més. Aixina constate que dic «pòu» perquè és el que diuen en Carcaixent, en lloc de dir «póu» com a la Vall. En canvi, dic «cullerot» com a la Vall, en lloc de dir «cabot» com dien els meus tios de Carcaixent. I no conte que feen quan eren menuts amb mosques, cullerots, granotes, renocs i cavallets, perquè quasi mereixeria un juí per crims de lesa animalitat.
Altres temps, diuen, però no sé si consideren que ara es fan les coses millor o si pensen que ells van sobreviure a les polvoritzades indiscriminades i que ara mos hem fet molt delicats. De totes formes, no pareix que aquells temps foren molt diferents dels actuals, amb la mar plena de plàstics, Putin cremant gas, per ací incendiant els bocs... ¿Delicats? No tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada