Recorde aquell escalèxtric —en realitat era d'una altra marca, no era Scalextric— 🔗 enorme dels anys setanta que fea un huit que omplia l'habitació. L'havíem heretat d'algú a qui le fea nosa i el vam dur de França cap ací. Un bon dia, en un d'eixos rampells de «neteja» acrítica i ofuscada que provoca l'acumulació de trastos, va anar a parar al fem de la Vall. Espere que algú l'aprofitara. Vaig salvar un Renault de carreres, per somiar que mai m'hi torne a posar. 🔗
Esta volta la neteja volia ser informàtica. He eliminat paperassa i fullaraca. Inclús en format digital sap mal haver-la de fer desaparéixer. Totes eixes còpies i versions dels mateixos documents en què he treballat editant-los o canvinat-los el format, els articles, els facsímils, les imatges... Tot arriba a ocupar interminables gigues de pàgines i materials que no sé si mai podré ordenar i aprofitar.
A més de la calor, em torbe comprimint i fent còpies de seguretat. Ocupen massa, n'hi ha massa brossa i costa molt fer una netejar que després no hages de lamentar. A més, no sé què ha passat, però l'Onyx Boox, 🔗 que havia de ser el refugi de molts d'eixos documents, no vol connectar-se amb l'ordinador a través del cable i no trobe cap opció de configuració del port usb en el menú de l'aparell. Mentres ho resolc, busque alternatives en la tauleta Fire o en llapisseres de tot pelatge..., que quasi no utilitze, però que no he tirat encara al reciclatge. Algun dia de neteja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada