dilluns, 22 d’agost de 2022

Els codonys per davant

Una sorpresa agradable dels jocs europeus que vam vore esta setmana passada va ser que en les competicions de marxa les distàncies per a hòmens i dones eren les mateixes: 35 i 20 quilòmetres. Va ser agradable i va ser una sorpresa que va durar poc, perquè després tornem a vore els destrellats de sempre, que els comentaristes de la televisió encara no són capaços d'entendre ni d'explicar, per ara. Algú va demanar per què els hòmens corrient 110 metres tanques, mentres que les dones en corrien 100. El xic no es va traure la pasta dels dits, va començar a raonar no sé què de la morfologia, però va tirar per l'anècdota i va explicar l'origen històric de les dos competicions, que una venia d'Anglaterra i l'altra de França.

Segurament la diferència té un fonament clau que me s'escapa, però actualment, «en ple segle xxi» —podríem dir posant-hi prosopopeia—, em sembla possible entendre que si no tan sols es fan competicions separades per sexes, sinó que es mantenen regles, distàncies, altures i pesos diferents per motius de sexe, és que estan mantenint la lògica patriarcal contra la igualtat de les dones.

Com a mostra eloqüent tenim que han introduït una competició de salts des d'una plataforma. Les dones han de botar des de 20 metres. ¡Els hòmens des de 27! ¿Eixa és la distància que satisfà el masclisme? Segons la Wikipedia, 🔗 habitualment les competicions permeten uns ventalls d'altures: de 22 a 27 metres per a hòmens i de 18 a 23 per a dones. Vaja, es veu que el 23 era un punt d'interseccció massa igualitari.

Les dones han d'entrar amb els peus per davant a l'aigua, i els hòmens... també. Torbe que és una posició «equidistant» poc sexista que deu voler blanquejar un poc el tema. Xe, ¡els codonys per davant, home!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada