No sé per què m'ha vingut al cap el «morralon roín» que dia ma mare per a renegar o pegar-me un bonegó sense perdre les formes. La cosa era per a xics només, i de la família, trobe.
No sé si l'expressió depassa les fronteres de la família o de Carcaixent. El que sí que em resulta interessant és la possible conversió de l'anarquista d'inici del segle XX Mateu Morral en eixe qualificatiu negatiu.* La força de les ideologies, diu Takse, que troba a faltar un «hitleron», un «francon» o variants a partir de dirigents tant o més assassins.
* El cognom de l'anarquista Mateu Morral no devia tindre res a vore amb el «morralon» de ma mare, vist que la paraula morral tenia anteriorment valors pareguts, segons arreplega el Diccionari històric del valencià coŀloquial de Joaquim Martí i Mestre. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada