dilluns, 1 d’octubre de 2018

El camí dels caragols

Es torna a jugar amb el futur republicà i democràtic d'Europa, d'Espanya, de Catalunya i, al final de la correguda, del País Valencià. A Catalunya aplaudixen per despertar del malson estatal que els ha caigut damunt. L'activitat ideològica catalana apunta encara cap a la conformació d'una nova entitat política, però no veig que aprofundixca en la idea de dotar-la d'un contingut per a un país —vell o nou— democràticament més profund, alliberador i amable. Ací, al cantó de baix d'esta península ofegosa, anem massa a remolc de les poques idees i propostes d'intervenció real i activa en la millora dels drets i deures que componen la democràcia i la millora del funcionament de les societats al món.

Tornem a reprendre l'activitat en la faena després de les vacances i enfilem pel camí dels caragols, esperant que ploga un poc per a moure-mos a fosques cap a on mos duga la inèrcia i el vessant més esvarós. Recorde la contrasenya de l'ordinador, em capbusse en un curset de macros de Word i continue apuntant reivindicacions i irregularitats que la deriva de la gestió de la cambra valenciana genera amb cada ronc.