Lligc en els comentaris d'una notícia d'Eldiario.es («Patrimonio decide ignorar el veto de la Iglesia y entrar en el Valle de los Caídos para iniciar la exhumación de los Lapeña») una referència al «tripartit pp-psoe-c's». Això mateix vaig pensar ahir quan eixos mateixos grups polítics en el parlament espanyol havien rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy Brey, hi donara comptes del seu estat de corrupció.
La propaganda opinadora pretenia que havíem de témer tripartits diversos que anaven apareguent com bolets a tot arreu, tripartits que eren poc menys que el preludi de l'apocalipsi zombi. En canvi, està passa bastant més desapercebut eixe «tripartit benestant» i quasi incògnit que es dedica a fer com si sense fer realment res, com ara reivindicar el corredor mediterrani i, alhora, fer-lo impossible afegint-hi el corredor central, perquè el psoe encara no sap què vol ser de major, si democràtic i progressista o burocràtic i dels llanterners del partit de tota la vida.
Per tant, Rajoy no ha d'anar al parlament, però el «coño insumiso» pels drets laborals de les dones serà jutjat perquè algú s'ha ofés... Com si la llibertat d'expressió estiguera limitada pel sentiment personal d'ofensa. M'ofenc, només de pensar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada