dijous, 27 d’abril del 2017

La voluntat

Pensant en els llibres que estic acumulant en estanteries per tot arreu, m'ha vingut una ramalada de nostàlgia. Ma tia Xelo em va regalar el primer llibre que recorde formal: El lazarillo de Tormes (seguit d'El licenciado Vidriera de Cervantes) quan vaig fer nou anys. Em va semblat tot lo del món i tinc una foto amb la tortà i el llibre. Pocs anys després ma tia va voler repetir l'operació, però no sabia quin llibre amb suc em podia regalar i em va fer que en triara algun que m'interessara. Devia jo anar a l'institut i supose que les classes de «Dessam», la professora de literatura, van tindre alguna influència: La voluntad d'Azorín.

A partir d'ahí, el carro va anar pel pedregar. Em va agradar La voluntad i també m'ho passava molt bé amb les d'Álvaro de Laiglesia. Curiosament no m'ha pegat mai per allistar-me en res. Si no compte un bon grapat d'equips de futbet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada