Fa uns dies debatíem com féem la concordança amb noms coŀlectius en algunes frases que mos arribaven per a traduir. Una companya preferia fer-la en singular i jo en plural. Coses de costums, però de costums escrits, que és quan solem canviar els usos més habituals de l'oralitat. Per un camí un poc diferent pareix que vaja una indicació de la giec (19.8.2):
[...] també seria gràficament possible: Aquesta proposta conté —o consisteix— en elements molt heretogenis.
Bé, trobe que llevat que fóra un descuit, jo haguera preferit mantindre la coherència gràfica que fa que l'incís siga un element que no intervé en la sintaxi de l'oració que el conté. Per tant, l'iec mos proporciona un altre element de debat laboral. Parafrasejant aquell valencià del pp, en la normativa, la festa no s'acaba mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada