Gràcies a les interfícies de les versions en línia dels diccionaris, consulte els de l'iec i l'avl i arreplegue dos resultats indicatius:
Llenguatge vulgar, popular i col·loqualismes diec2 42 - vulgarment 300 - popularment dnv 108 - vulgar 1.347 - col·loquial
Els dos diccionaris són normatius i, per tant, són instruments de referència imprescindibles. No cal escandalitzar-se o moure brega pel nombre de formes o termes, sinó que serà més convenient valorar fins a quin punt són incorporacions útils i definicions ben fetes. Cal tindre clar que els diccionaris no poden encloure mai tota la llengua, però això es deu a una una impossibilitat física, una impossibilitat de fet, no és que no ho pretenguen ni que no ho hagen d'intentar.
Els diccionaris són una guia per a (re)crear el món a través del llenguatge, però també són un instrument per a interpretar-lo. No s'hi val a «això no és normatiu» o «això no està en el diccionari», més enllà de la permanent obsessió pels exàmens d'escola i pel poder que donen la correcció i la normativitat. Massa sovint la font de l'autoritat normativa no és més que la conseqüència no desitjada de les limitacions inevitables. Una cosa com quan érem menuts, quan l'atura de la porteria —que no teníem— era l'altura d'algú. L'altura de cada dicconari assenyala quan tirarem les pilotes fora. En tot cas, rebotaran en la portalada i ho tornarem a provar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada