Les paraules i expressions amb què expliquem o argumentem no són trivials o indiferents. Són simplificacions i metàfores, són etiquetes mentals que poden condicionar el discurs i, al final, també el nostre punt de vista. ¿Per què els diccionaris diuen que un «extremista» és un «radical»? ¿I per què els mitjans pretenen que els de dretes són «conservadors», fins i tot quan, en lloc de «conservar» es dediquen a destruir? ¿Per què els «conservadors» de la natura han de ser «conservacionistes», quan els «-ismes» polítics solen representar militàncies exagerades i intolerants?
El polític va dir: «El pp es situa a l'extrema dreta»; la periodista va traduir: «El polític lamenta la "radicalitat" del pp.» No són només interpretacions o jocs de paraules per a entretindre's: amb eixes concordances modulem les idees, la percepció i la concepció que tenim del món. L'arrel també podria ser situar-se en el punt mitjà sobre el qual pivota el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada