Al circ de la Safor deixàrem un poc del gel dels temps passats, ja fa uns anys. Ara me s'ha quedat la imatge —pot
ser que siga una foto que fa temps que no veig— d'aquell passeig que havia d'airejar aquella tristor que no se'n pot anar mai. No del tot. Hi haurem de tornar amb unes poques cendres que adoben aquell futur que ja és un record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada