Contra el temps

Està si plou, no plou, però ixc a córrer al riu. No ha plogut. He vist més merles que en la vida. N'hi havien amb el bascoll gris, cosa que no havia notat mai. Mentres corria, com un gamo —que dirien alguns en la Vall—, anava pensant en el temps que em passava fregant —que és eixe aire contra el que mos movem correguent sempre contra eixe rellonge—, en els problemes laborals relacionats amb l'augment de faena que no ha estat compensant amb un augment de plantilla, en les maganxes que mos volen fer un «companys» amb les gratificacions per excés horari i en vora vint-i-cinc anys de dos telefonades setmanals, tirant per baix, i ara em queda el tic de pensar que és hora de telefonar. Però no.