Veus que el parèntesi s'ha obert i, mentres arruixes les plantes, penses que estàs enrunant el terra, escures i deixes els plats sobre el torcamans per a que s'eixuguen, per fi talles la goteta del vàter que tanta nosa li fea, plegues el tovalló i el tapet i els alces en els mateixos calaixos, esgarres papers i més papers inútils. Saps que el parèntesi s'ha de tancar, però no saps encara quan. Pot ser que quan l'orquídia alce el cap de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada