Nou d'octubre inesperadament lliure. València està airejant-se, està espolsant estores i regirant idees sobre una ciutat que encara és possible. ¿En Europa? ¿En Espanya? Sendes novelles per on podríem passejar, vistes les velles.
Jo crec que si supera Espanya el problema català, per al que caldrà molt de diàleg, amb la reforma de la Constitució; València, aquesta ciutat té moltes possibilitats de refer-se. Jo ja comence a sentir valenciano-parlants no humiliats parlant pels carrers de la ciutat amb més normalitat, a banda dels nostres polítics, d'esquerra, cal reparar el tema català, per a transversalitzar la llengua.
Espanya no té cap problema català: els catalans tenen un problema espanyol més aviat. Mentres els nacionalismes siguen tan atractius, Europa ho té pelut.
D'altra banda, jo he sentit valencianoparlants des de 1984 que vixc en València (en sóc un de tants, de fet). La cosa és qui els ha escoltat mai. Milacre fóra que amb la (contra)política lingüística que hem tingut fins ara les estadístiques fallaren tant. Per cert, la normalitat no és normal: caldrà concretar que volem que siga.
Jo crec que si supera Espanya el problema català, per al que caldrà molt de diàleg, amb la reforma de la Constitució; València, aquesta ciutat té moltes possibilitats de refer-se.
ResponEliminaJo ja comence a sentir valenciano-parlants no humiliats parlant pels carrers de la ciutat amb més normalitat, a banda dels nostres polítics, d'esquerra, cal reparar el tema català, per a transversalitzar la llengua.
Vicent
Espanya no té cap problema català: els catalans tenen un problema espanyol més aviat. Mentres els nacionalismes siguen tan atractius, Europa ho té pelut.
ResponEliminaD'altra banda, jo he sentit valencianoparlants des de 1984 que vixc en València (en sóc un de tants, de fet). La cosa és qui els ha escoltat mai. Milacre fóra que amb la (contra)política lingüística que hem tingut fins ara les estadístiques fallaren tant. Per cert, la normalitat no és normal: caldrà concretar que volem que siga.