Després d'una mesa de negociació en les Corts sempre estàs un poc derrotat si aspiraves a aconseguir millores justes i equitatives. Perquè el temps i les males pràctiques solen jugar a favor de qui remena les cireres, fins i tot encara que ja no les remene. La banda de l'empastre que hem tingut durant massa anys regint les Corts se n'ha anat i ha per als que mos quedem i per als nous gestors vicis, mals hàbits i una institució que ha perdut el seu pes democràtic, ja que en lloc de ser el centre del poder legislatiu i de la fiscalització política del govern era una mera comparsa de l'executiu.
I pel cantó laboral, mos han clavat un gol en els primers cinc minuts, però hem aconseguit arribar a la pròrroga amb la carrera laboral, un canvi de grup que arrosseguem des del 2010 i la previsió que els interins tindrà opcions de reduir la seua inestabilitat laboral. De moment, arrancada de rossí (o de cavall o com en diguen en cada lloc. Ja vorem si hi ha una parada o resulta ser el Pegàs que somiàvem, hi pugem i acabem amb la quimera que pot ser burra vella (o com en diguen en cada lloc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada