Ho vaig dir, mirant-ho des de baix, pel camí que voreja el pantà, que no sabia quin era el cim de la Xortà. Entre els dos cims que més pujaven, hi havia un ullal i un cap de rèptil (més andragó que sacristana). Encara no sé quin dels dos devia ser. Ara, casualitat, diu Coromines que (La)Xortà deu vindre del llatí
lacertane <
lacertare < lacertu 'llangardaix'). Imaginació i etimologia són facetes molt relacionades en els canvis amb què anem formant les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada