Molts dels documents que arriben en castellà al servei de publicacions de les Corts són peculiars, no tant perquè estiguen en valencià —que si els ho demanaren i els fera gràcia, els farien en persa—, sinó perquè són la traducció al valencià d'un document escrit en castellà. Vet ací el milacre permanent en què s'ha convertit el programa de traducció Salt: convertix l'aigua en ¡aigua de València!, però d'eixa que fan en alguns llocs amb taronges passades i alcohol de garrafó. I la faena que cal fer ara —en diuen enginyeria inversa, els informàtics— és destil·lar una versió en castellà, que mirant la traducció que t'ha arribat quasi pots fer una clonació inversa, anant de la còpia maldestra a l'original ple de llenguatge jurídic o administratiu premeditadament embolicat, d'errors sintàctics provocats per la desídia burocràtica i de mal gust estilístic en general. Els «traïdors», en este cas, no són precisament els traductors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada