Si tots som hòmens, i atés que la major part dels pactes de drets de l'home exclouen la participació divinal, pel que sembla hi ha uns hòmens més hòmens, una casta superior. ¿Qui són eixos éssers de qui esperem el favor de poder exercir allò que en principi era la facultat natural de complir els fins de la nostra vida?Eduardo Haro Tecglen, «Un frustració: los derechos humanos» (1969), en El ensayo español. 5. Los contemporáneos, edició de Jordi Gracia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada