Arran del documental de ficció Operación Palace hi ha qui ha aprofitat per a pretendre tombar la credibilitat com a periodista de Jordi Évole. Hi ha qui ha arribat a mostrar-se molt dolgut i solemne pel fet que haja caigut el referent de la credibilitat espanyola. Bé, tinc quimera que són llàgrimes de cocodril, que es pensen que han aconseguit un punt de suport per a compensar el malestar —que s'abstenien de declarar— que els provocava... ¿Qui? ¿Jordi Évole? ¿O més aviat el Follonero?
Crec que eixe és el mèrit del periodista Jordi Évole, del Follonero, que ha treballat i bastit la seua credibilitat a partir d'un personatge fictici i humorístic, bufó de simple entreteniment per als seguidors dels programes de Buenafuente, que s'ha treballat l'humor a partir del respecte a les persones i, a continuació, amb la recerca sense censures i la confrontació de les opinions i les declaracions dels poders que afecten la vida dels ciutadans, exposant i qüestionant dades i posicions alternatives. Sense tremendismes ni falòrnies malcarades, sense les submissions resignades que practiquen molts mitjans. I sense adjudicar-se l'exclusiva de la veritat ni de l'ètica periodística.
Ni Jordi Évole i el seu equip eren uns herois infaŀlibles de la veritat ni ara són uns periodistes falsaris. Les veritats i les ficcions són dos facetes del pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada