Diu que dimarts que ve és el dia, faran aparéixer, cofó un joc de mans, el diccionari de l'AVL. Em sorprén la notícia com si m'hagueren dit que eixe retors era mon pare, un d'eixes coses que fa temps que sabem que són possibles i no per això desitjables. Eixa herència inesperada em deixa tan perplex com quan un dels acadèmics no em va saber detallar a quins «diaris» inexistents s'adreçava la seua tasca normativa i lexicogràfica. Fa dos estius d'això. Ara, al País Valencià, ni diaris ni ràdios ni televisions ni cinema ni... Un diccionari per al desús, una obra paradigmàtica, no apta per a ociosos, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada