L'Amaranthus blitum, és una brossa no procedent, diuen. Una mica com això és el debat que ha sorgit en les corts espanyoles, que no sé en què devia estar pensant jo, però no m'esperava que espigara de colp ara, al final del mes de febrer. Els reductes litúrgics i cerimonials en què s'han convertit els actes polítics, que no tenen possibilitat d'incitar a res de bo, són herbes no procedents que omplin els camps, que triomfen en certa manera, però que no convencen de res. Una bona birbada democràtica mos hauria de permetre ordenar —i adornar— el trosset que mos toca.
I no cal arribar a fer un esclat èpic ni ucraïnés, tan sols cal un poc de pràctica de l'ètica i la democràcia, exercici previ i superior a l'estat de dret, eixe estat que invoquen eixos que tan arbitràriament l'incomplixen. Garbiñe Biurrún li ho va recordar a l'antic ministre d'Aznar Eduardo Serra Rexach durant el debat posterior al documental de ficció de Jordi Évole «Operación Palace» —entretingut i inquitetant—. Per cert, en el mateix hotel Palace va festejar l'any 1975 la seua boda la germana María Concepción Serra Rexach (abc, 16.12.1975; pdf). Pinet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada