Estranyament, tenint en compte l'«amor» que diuen sentir els polítics espanyols i espanyolistes —del pp i del psoe— per Catalunya (i més encara pel País Valencià, és clar), el català —guió: valencià— no és llengua oficial en la Unió Europea. És una decisió repetida i mantinguda dels governants espanyols, que està ben allunyada de l'acceptació i disponibilitat idiomàtica que practiquen la resta d'europeus en les institucions comunitàries (tal com es pot vore en el vídeo elaborat per la Plataforma per la Llengua).
¿Quina classe de comunitat democràtica es bastix des del rebuig lingüístic i cultural? Això és Espanya, no tant contra Catalunya —com es titula el simposi—, sinó més aviat contra el que no és castellà. I després s'escaroten quan fan un congrés que no pretén descobrir res, sinó refrescar la memòria, per això les conclusions ja van en el títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada