dilluns, 16 de maig del 2005

Hui són una mica la meua veu

Em sorprenen a la Corts uns cartells únicament en català: «Sent la melodia de les Corts. Som la teua veu», primera edició d'un cicle de concerts de primavera. I ara ¿quina hauria de ser l'actitud dels qui en preocupen pels drets lingüístics? Doncs, ressaltar la manca de criteri coherent i estable fins ara. Per a ells és un joc més, un d'eixos exercicis d'acontetaments a què obliga la política, ara per a tu, ara per a mi.

Però no es tracta d'això, sinó de tindre clar que la Llei 4/1983 estableix que València és catalanoparlant, per la qual cosa la retolació de les institucions públiques pot aparéixer únicament en català, i ja és positiu que eixa llengua siga la primera a penjar-se i a lluir-se. Complementàriament, tenint en compte que l'altra oficialitat, i com a exercici de composició de lloc, no es tracta de desnonar cap altra llengua, sinó més aviat de mostrar la normalització cercada. ¿La versió en espanyol hauria de tindre lloc al mateix cartell? No necessàriament, però caldrà mostrar —com han fet encertament en els panells de l'exposició «Reflejo de un pueblo» (sic)— un ordre que mantinga la preeminència entre la llengua oficial del lloc i l'altra llengua oficial. Això ja no esperem trobar-mos-ho, però estem oberts a més sorpreses.

Ara caldrà que li faça alguna moixaina a algú, però, contràriament amb el que s'esdevé amb els errors, que tenim clar de qui són, no sé ben bé de qui és l'autoria de l'encert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada