Hui hem tingut un dia de divendres. Com és habitual acabem de transcriure les cintes del ple i d'alguna comissió. Poques novetats, excepte un passatge del diputat Perelló Rodríguez (PSOE) que fet plorar de riure una companya. La resta ha estat la buidor habitual, i una fitxa sobre dispersitat*.
Convenim en el sindicat que ens prenen el pèl. Hi ha una relació de llocs pendent i una proposta sòlida dels sindicats, però la preocupació de l'empresa és acontentar presumptes col·lectius conflictius apanyant el saquet del líder que els representa. Una bona tàctica, però una mala pràctica per a la societat que volem. Decidim, doncs, que haurem de ventilar la situació, perquè el nostre excés d'ètica —ens ix per les orelles, l'ètica— ens convida a fer ús de les nostres llibertats.
Parlant d'ètica, apareix en InfoMigjorn una carta de tres antics alumnes de Salvador Giner denunciant la distància que va del professor de facultat al candidat a la presidència de l'IEC. Segons els antics alumnes Campí Coll, Escribano Riera i Garcia Vázquez,
«hem hagut de contemplar amb estupor que el Dr. Giner abandonava la llengua catalana tan bon punt s’assabentava de la presència entre nosaltres
d’estudiants procedents de fora del domini lingüístic català. [...] El Dr. Giner arribà a exhortar l’alumnat a no emprar la llengua catalana en les comunicacions públiques orals en presència d’estudiants procedents de països no catalanòfons i àdhuc no dubtà a atiar estereotips vexatoris contra la comunitat lingüística catalana —i per extensió contra les comunitats lingüístiques bilingüitzades— tot vinculant una pretesa internacionalitat a l’abandonament de la llengua pròpia, com si universalitat i particularisme fossin conceptes aplicables a llengües».
L'endemà o l'altre la Terribas l'entrevista en La Nit al Dia. Semblava afectat, cap catxo, i va fer un èmfasi —no demanat— potser excessiu referit a la seua pràctica lingüística com a professor. Em sap greu, però després del que veig cada dia, em sorprenc ja de poques coses. «Ai, la vellea, que roín que és», que diuen al meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada