dimarts, 10 de maig del 2005

Benvinguda, mandra...

Mandra de volar


Anotació de capçalera: «La millor forma d'aconseguir que els ciutadans no perguen la confiança en les institucions no és ocultar-ne o suavitzar-ne el mal funcionament, sinó simplement millorar-les. I els que s'encaboten a "protegir" els ciutadans millorant la imatge de les coses i no les coses, no els estan protegint, sinó segurament menyspreant-los.» (Soledad Gallego-Díaz Fajardo, El País, 06.05.2005 dv., «Algo peor que desollar un piojo»)

Així, doncs, dimarts de matí me n'entre al despatx del meu cap a preguntar-li quan han pensat de fer el concurs per a proveir interinament un lloc que acaba de quedar vacant. ¡Mai ho haguera preguntat! En un tres i no res m'he convertit en un «radical» que atempta conta la sacrosanta essència del bon funcionari: el voluntarisme paternal i el vot de silenci. «¡Tot és un desastre! ¡Tot funciona malament! ¡Açò és una ruïna! I tu, ¿qui eres?, ¿el salvador de l'administració?»... ¡Glups! Després de l'ataquet em demana que tanque la porta, per dialogar tranquil·lament, i ho fem. No en trac res a carregador.

És a dir, que han previst esperar una miqueta —fins que ens esvalotem suficientment—, ja que potser la persona que hi ha de baixa torna aviat, tot i que el seu lloc sí que ha estat cobert interinament —a costa d'un dels nostres. ¡Caram, com ens valoren!

Llavors, discutim educadament. L'única constatació que cal fer és que s'ofega en un got d'aigua. El mateix reglament que li ha permés —cal dir que s'hi ha vist obligat pel lletrat major— cobrir el lloc de traductora interinament, com que no se l'ha llegit, no sap que li permet —li exigix, diria jo— cobrir el de coordinador, i el de transcriptor consegüent al concurs... ¿Si és senzilla la cosa? Doncs, no, una muntanya que no la pugen tots els Mahomes.

La cosa és continuar apedaçant. ¿En benefici de qui? Potser d'una enganyosa autoestima i del victimisme. El que està clar és que no és en benefici dels funcionament de l'administració ni de la societat. Com dia aquella, tant se val qui sigui a dalt, o en la versió francesa més venuda, benvinguda, mandra... La societat dels falciots vola organitzadament contra la posta nuvolosa de València.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada