dimecres, 12 d’abril de 2017

Hi haja pau

Una reunió de veïns d'escala pot tindre moltes facetes interessants des del punt de vista sociolingüístic. El més interessant, per a un observador extern —posem que l'arquitecte que ha vingut per primera volta i que és catalanoparlant—, deu ser la interacció bilingüe. Hi ha els que no canviem de llengua (valencià o espanyol) i els que van jugant entre les dos llengües, però amb un matís que fa que el joc no siga equitatiu: la submissió lingüística al castellà. En general, fa anys que mos coneixem i, per tant, ja hi ha qui va jugar eixa carta de prepotència apresa i va perdre. Només els nous hi veuen alguna cosa estranya. De moment, però, pareix que pensen: «hi haja pau».
Publica un comentari a l'entrada