dissabte, 22 d’octubre de 2016

La bellesa del poder

És cosa de vore, i de llegir, com hi ha persones que es diuen «enamorades» de la seua llengua i, curiosament, no fan més que trobar-li defectes, decadències, degeneracions, vulgarismes... De fet, sembla més aviat que la llengua els fa ois. No s'adonen que no els agrada la llengua, els agrada la «norma». Com si només hi haguera una bellesa possible, la que establix el poder, la que «dóna» poder.
Publica un comentari a l'entrada