Ara sé que Saturn m'observa cada matí mentres estic en la cuina. I l'estella Capella també allà dalt, més amunt, on fa mal el coll quan la busques en la fosca. Cada dia i cada nit tenim eixe món a part rondant-mos sense que en fem massa cas, perquè no deixa de ser una de tantes fantasies científiques que no resoldrem mai.
De fet, les realitats més pedestres tampoc les resoldrem, probablement perquè sabem del cert que la vida no té premi, que no arribarem a Saturn. En un documental d'Asif Kapadia sobre Kenny Dalglish, 🔗 al Liverpool dels inicis dels huitanta del segle xx, un polític laborista, Tony Benn, mitinejava que «Merseyside era d'alguna manera la tomba del capitalisme britànic»... Ni a Júpiter —que està a l'atra banda del cel— tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada