I ara haver de tornar a mirar el món a través dels ulls dels mitjans, començant pel genocidi comés pel govern de Netanyahu contra els palestins de Gaza i d'arreu, mirant la violència del règim de Putin contra Ucraïna i moltes més violències que adoben el sistema capitalista, havent d'entrar en les controvèrsies polítiques, però pitjor encara si es tracta dels enganys i les mentires políticament útils... I un poc aixina és el retorn a la quotidianitat.
Mos va contar un vilatà amb qui vam xarrar mentre tallava nyenya pensant en l'hivern, que els tres veïns que quedaven al poblet de Cubillos eren molt amics, però se'n van haver d'anar a viure al poble veí Cubillas. El qui tallava nyenya, que li agrada viure al poble d'un centenar d'habitants, però a la vora, perquè allà dins..., li va preguntar a un dels tres de Cubillos, Leoncio, si no li haguera agradat quedar-se a viure a sa casa. I Leoncio li va confirmar la idea sobre els pobles menuts: mos dúiem molt bé, érem molt amics, però si mos quedem allí els tres a soles, mos matem entre mosatros.
Entre mosatros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada