Uns rosegons per a uns obrers sud-americans que mos han regalat uns trossos de la mobila que estan llevant d'una casa que restauren. Els hem avisat que estaven durs i que era una cosa típica de per ací. Un intercanvi, esta volta en castellà, perquè hem notat que no mos entenien en valencià. Esta deu ser una situació d'adaptació, la situació típica en què hauríem de posar en pràctica els nostres coneiximents lingüístics.
Més tard, al forn, la dependenta sud-americana mos ha entés perfectament. També la situació típica en què ella fa un mínim d'adaptació i ningú ha de subordinar-se sociolingüísticament. En parle massa, de la subordinació —ai, és lo que n'hi ha—, i convindria recordar els intercanvis adaptatius i equitatius. Quasi igualitaris, dins del que cap. Més rosegons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada