En el Més Nit d'anit 🔗 Pau Vidal va recordar alguna idea de Lluís Vicent Aracil, de qui que va dir que estava massa reconegut... Xe, amb la devoció amb què he aprés a dir eixe cognom, em sorprén sentir que no el tenen massa en compte. Com que estan en la setmana de la llengua —dedicada als «nouparlants»: esta no la tenen en els diccionaris, però sí que apareix en el Cercaterm—, espere que no siga l'única volta que repassen un poc les reflexions del sociolingüista valencià.
Encara que no confie massa que tinguen en compte l'Aracil, perquè l'únic idea que pareix que els arribe amb certa consistència és precisament la més absurda: els Països Catalans. Més absurda encara, si despús-ahir Maria Teresa Cabré, en el mateix programa, va tractar d'aclarir un poc l'embolic creat per la seua proposta de consens sobre el nom de la llengua.
Bé, més que consensuar el nom de la llengua o una fantasiosa entitat política —al 2017 estaven a punt d'independitzar-se i els valencians no estàvem votant res d'això—, convindria que posaren l'interés i la intenció en l'ús obert, compartit, proactiu i no subordinat de la llengua, tal com proposava Pau Vidal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada