«L'islam és pau», hem sentit dir estos dies després que uns pretesos islamistes hagen continuat difonent la seua versió criminal d'eixa religió (ara en Barcelona, Cambrils, Subirats o a Finlàndia). En un país amb tanta història lligada al catolicisme i als seus privilegis i prebendes com Espanya, sabem que eixa religió i, vaja, totes les religions, tenen moltes versions possibles. El robatori, la discriminació sexual o ideològica, la pederàstia o qualsevol faceta humana (fins i tot les positives i beneficioses per a la societat) es coven dins de les religions, de la mateixa manera que es coven dins de les persones.
Convindria assumir-ho i, conseqüentment, no tornar a repetir que l'islam és això o allò sense més sentit que un encanteri que no es demostra. Des del moment que és una religió, sabem que són somnis o conjunts de creences més o menys fonamentades o racionals. No són això o allò en concret, sinó això o allò que en fem les persones.
El problema de l'islam ací és, però, que només coneixem la versió criminal, però desconeixem les activitats solidàries i socials que supose que realitzen els seguidors d'eixa religió. Només mos arriba que discriminen i oprimixen les dones, que tenen tabús alimentaris, que aplaudixen la pena de mort, la mutilació, els assassinats per honor... Bé, en resum, com si l'islam fóra una versió del catolicisme que coneixem.
Per tant, seria interessant que mos arribara alguna altra versió, tal com del catolicisme coneixem que hi ha criminals i persones honrades, assetjadors sexuals i persones solidàries, partidaris de les guerres santes i cooperadors per la pau en molts llocs del món, persones que delinquixen, es confessen i continuen delinquint i persones que no es confessen i que, a més, paguen imposts i exigixen polítiques justes equitatives i igualitàries. Sí, n'he vist de tots els colors.
- I sense creure-m'ho massa, pel riu: 06:56 + 07:12 + 07:35 + 06:47.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada