Cada u hauria de posar una molleta de pa per al camí que hauria de dur els refugiats —i la resta de persones— cap a una altra Europa possible i necessària, on les diferències i les desigualtats estiguen fonamentades en el dret, la justícia, els drets humans i la democràcia. Hem de decidir en què som diferents, per què i fins a on arriben eixes diferències. Es suposava que construíem una Unió Europea per a això.
Fa un dies vaig enviar cinquanta euros a acnur com a ajuda per als refugiats (de Síria i del país que siga). I diu Takse si amb això ja estem tranquils. Doncs, no, la veritat és que no, però es veu que la «humanitat» —com a concepte ètic— és això. O també és això. I eixe això és la part grossa de la construcció de les nostres societats: mos movem entre la por i la compassió. Pareix que ara mateix estem molt interessats a devaluar-mos èticament, alcem tanques, creem nous camps de concentració i afavorim les màfies i el tràfic de persones. I ja no sabem on estan les «bèsties».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada