Ja està fent massa calor, i l'Ipod em canta «you love the thunder, you love the rain»... Doncs, sí, ja estic melangiós pensant en la fresqueta de la primavera que ve, la valenciana, l'europea, la que siga, però amb frescoreta. I no estaria malament que començàrem per «reinventar» la democràcia eixa que va eixir tan escarransida de la Transició. ¿O no era una democràcia i mos l'hem d'engolir de nou «per la gràcia» d'uns déus que ara es diuen «pares de la Constitució»? (A més, masclisme pels segles dels segles.) Per posar un cas possible per a aquells que somien encara penons, velluts, corones i domassos, doncs, una monarquia electiva com ara la d'Andorra (en el cas de la part que els toca als francesos). Una monarquia, però votada pels ciutadans, és a dir, un president de la república amb corona.
Ei, tot pot ser molt més simple, una república d'anar per casa, sense comptes ni pressuposts opacs, sense privilegis ni aforaments irresponsables, amb transparència comptable i rendició de comptes, fiscalització independent, igualtat de drets, equitat fiscal, lliure mercat responsable i regulat i regulació del plurilingüisme en tots els territoris. I ara canta l'Ipod «ja s'ha acabat el temps de les promeses, ja s'ha acabat el temps de les paraules, mai no és tard»...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada