Diu que ha mort Francesc Vallverdú. Com sempre, són notícies que no t'esperes. Els autors que han estat una referència en les teues lectures —sociolingüística en este cas— et semblen més eterns que immortals, no esperes que estiguen sotmesos a eixe tràmit natural. Pegue una mirada i localitze en la meua biblioteca El català estàndard i els mitjans audiovisuals, de l'any 2000. Són píndoles de la seua faena en la televisió pública catalana. Me'l vaig comprar després de les falles del 2001 i encara està en la llista d'espera. Com tot en esta vida.
Lligc per damunt una píndola que comenta la confusió sobre la possible inadmissibilitat d'invadir. Al cap i a la fi, no apareixia ni apareix en el diec, però sí en el gdlc i en el gd62, que el marca com a «familiar». Estem massa posats en això de les familiaritats inadmissibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada