Estem en una situació delicada, d'escassesa, sense els recursos adients a mà, posem que tenim un clau sense cabota i un tornavís d'estrella... Doncs, ja fem per apanyar-mos inventant noves maneres d'utilitzar ferramentes inadequades per a resoldre els problemes més urgents. El cas és que ja fa temps que han obert la ferreteria i, vaja, podríem anar a buscar el que realment s'ajusta a la faena que hem de fer. Podríem... O no.
Amb el diccionari de l'avl estem un poc com si acabàrem de descobrir que tenim un forat per baix a de la línia de flotació i que el totxo rectangular no mos hi encaixa. A més, ni tan sols l'han tret en paper, amb la qual cosa tot és una reflexió virtual i estem imaginant que ho resoldríem amb un altre diccionari, un que fóra redó, de la mida justa, de fusta tractada i impermeabilitzada... Però, no, només fent servir molta, moltíssima imaginació, eixe diccionari taponarà el forat. De fet, només servix per a alimentar eixa imaginació que inventarà rutes que podríem fer si la barca no estiguera convertint-se en un derelicte. A poc a poc, però cap avall, tal com vam constatar en la jornada sobre llengua i ideologia de divendres passat al politècnic.
En fi, que el diccionari és criticable, millorable i, clar, esmenable (ja els he enviat vora una vintena d'esmenes), però no cal pretendre que tapone cap forat. Tan sols afegirà unes quantes grapes, un quants models més de clauets i caragols, amb els quals podrem compondre joguets lingüístics més o menys afortunats i entretinguts, educatius, puga ser que útils inclús.
Tenim la ferreteria oberta i algun dia, encara hi ha temps, mos haurem de proveir dels instruments que necessitem com a societat lingüística (premsa, ràdio, cinema, televisió, administració i educació públiques...). El diccionari —este diccionari virtual i poc virtuós— no és el que desorienta, fragmenta i crea conflictes, sinó el desús de la llengua i la discriminació lingüística injusta dels ciutadans valencians. Tal com va dir Estibaliz Amorrortu —respecte dels neoparlants d'èuscar—, això té un preu. I si no t'agrada, com dia mon tio en eixes coses de l'estètica, posa-li un floc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada