No veig que siga útil qualificar com a «formacions anòmales», per exemple, «llançol» (que apareix en el Tirant lo Blanch, amb sancer i ab). A més, seria poc concordant amb una suposada «alenada d'autoestima» que hauria d'aportar el dnv de l'avl si deixara de banda «l'evolució natural del llenguatge», si és que això es pot apamar això sense fer cap artifici; ni tampoc s'ajustaria eixa intenció que bandejàrem formes clàssiques significades (ab) que ocupen menys d'una línia en una obra interminable.
En fi, si ha d'aparéixer o no en «un manual normatiu del segle xxi», tal com diu Joan Castellano en La Veu del País Valencià (02.03.2014), ho haurien de decidir els qui fan eixos manuals. El mal del cas és que en ple segle xxi no tenim els mitjans necessaris per a vehicular les formes de la llengua que les elits socials, econòmiques i polítiques consideren preferibles. Més enllà de la vehiculació quotidiana i permanent del castellà que fan eixes elits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada