Doncs, havia de ploure divendres passat i per això no hi va haver futbet. Amb tot, com que no vaig vore clar que l'aigua haguera de caure a migdia i encara no volia perdre la faena de l'estiu, vam anar a córrer: 15:30 i 12:15. La millor marca de la temporada gràcies al vent de pluja que em va dur lleugeret el primer quilòmetre i mig (6:04); el segon, tornant, em va costar una mica més (6:11).
Per les Corts, la notícia és, a més de l'esperit estalviador i de rigor comptable de la nova presidenta, que això és una oronella que no sabem si farà niu en eixe partit (el pp), que ara ha eixit que la Mesa de les Corts va pagar el viatge a Suècia de dos diputats, Serafín Castellano i Rafael Maluenda, perquè anaren a un partit del València (la final de la Copa de la uefa del 2004). Eixes són les alegries que es donen els nostres diputats més «demagogs» amb les aigües, les llengües i les senyes d'identitat... Sí, eixes són les «seues» senyes d'identitat: ¡el pot!
En eixes indignacions estava jo, quan he vist que el Zawinul va morir l'onze de setembre. Certament, enguany no ha estat una data massa significativa. Fins i tot l'ensopiment ha estat detectat per un company del Brasil (veg. Granada de bolso).
En canvi, per ací continuem divertits amb l'espectacle ben trist que està oferint Glòria Marcos Martí i la companyia d'Esquerra Unida (especialment Ricardo Sixto). Divertits, sí, perquè tot i que el resultat siga lamentable, no deixa de ser una representació teatral d'allò més còmica. En altres temps i altres llocs això tenia tons molt més tràgics, però ara i ací, eixes porgues són de cartó pedra.
I bé, tot això i molt més ja ho descrigué el Max Weber:
Perquè al capdavall hi ha només dos tipus de pecats mortals en el terreny de la política: la manca de causa i —sovint però no sempre idèntica a aquesta— la manca de responsabilitat. La vanitat, la necessitat d'aparèixer en primer pla tan visible com es pugui, empeny el polític amb tota la força vers la temptació de cometre'n una de les dues o totes dues.(La ciència i la política, Max Weber, ed. PUV, pàg. 118. Traducció de Guillem Calaforra.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada