Anirem a Verges este cap de setmana. Lluís Llach diu que posa punt i final a la seua vida de cantautor errant. Les previsions d'intimitat que pretenia per al seu últim recital s'han desbordat i ha hagut d'improvisar-ne un la vespra, hui mateix, quan ja no ens hi podíem acostar.
Segurament hem de celebrar esta retirada tan saludable, gens mítica i gens tràgica, sense trencaments. Un signe d'evolució cultural. Hi ha ara l'opció del relleu, de les noves apostes a partir del material que heretem.
Certament, fa temps que li vaig trobar alternatives: des d'Albert Pla a Quimi Portet, passant per Òscar Briz, Clara Andrés, Glissando, Roger Mas, Antònia Font, Eva Dénia, Rosa Zaragoza, Mariona Segarra, Obrint Pas i encara uns quants més, cadascun per a estats d'ànim i interessos diferents.
El recital de demà ens arribarà encara per TV3 al País Valencià. La notícia és eixa, que «encara» ens arribarà, de manera alegal, sense la protecció cultural i lingüística que ens hauria d'oferir un estat democràtic avançat.
Per contra, les clavegueres ideològiques de la dreta (del PP, en concret) ensumen uns possibles vots en les pròximes eleccions si polsen la tecla xenòfoba anticatalana i desconnecten els repetidors d'Acció Cultural del País Valencià. Una tecla que també és en este cas, evidentment, antivalenciana, ja que atempta contra els ciutadans valencians que han fet l'esforç cívic d'estendre una proposta de la cultura i la llengua de tots també al seu país, mentres els governs valencians consecutius no han fet el mínim esforç subsidiari de tindre uns mitjans de comunicació plenament en valencià enfront de l'oferta espanyola i estrangera.
Fa uns dies vam llegir que és usual que els casals fallers no tinguen llicència d'activitat i que tenen el costum de violar les ordenances sobre sorolls i horaris. Els dirigents del PP, fanfarronejant de liberals, van proclamar que preferixen l'autoregulació a la intervenció. Però han decidit prohibir als valencians una televisió pública en valencià, retransmesa al País Valencià pels ciutadans valencians.
No pretenen, per tant, difondre, sinó reprimir. Eixa és la seua liberalitat envers els ciutadans valencians.
Els dirigents valencians del PP juguen a la mentira sistemàticament, una actitud que és ben possible i usual en democràcia, però que no hauria de quedar impune. Sobretot si hi afigen la violació dels drets dels ciutadans, de l'article 14 de la Constitució espanyola, de la Carta europea de les llengües, de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià.
L'Ajuntament de València obliga a desplaçar-se a l'oficina de correus els ciutadans que volen rebre els rebuts en valencià; el mateix ajuntament retola de manera arbitrària pels carrers únicament en espanyol; Canal 9 censura les aparicions en els actes públics dels partits polítics de l'oposició; la mateixa televisió emet les pel·lícules en espanyol, sense versió original ni subtítols; la Generalitat valenciana té funcionaris sense capacitació lingüística atenent els ciutadans; la mateixa generalitat que volia que el valencià fóra reconegut a Europa amb un nom diferent de català, acudix a Europa i parla en espanyol o castellà, i tantes altres coses...
D'altra banda, a pesar d'eixa rèmora permanent de la dreta immòbil en els seus privilegis socials, culturals i econòmics, hi ha moltes botigues que retolen en valencià (a València i a molts altres pobles), l'administració té l'obligació d'atendre't en valencià, la justícia té l'obligació d'atendre't en valencià, tots sabem que podem escriure a la Unió Europea en valencià, l'ensenyament ha de garantir que els ciutadans valencians coneixeran les dos llengües oficials, les falles continuen sent en valencià, les universitats promouen el cinema en valencià (sense que la Generalitat s'hi puga oposar, per ara). I l'enginyer Calatrava, el científic Bernat Sòria, el tenista Juan Carlos Ferrero, les presentadores Carolina Ferre o Mabel Martí, l'exfutbolista i exseleccionador català de Benicarló Àngel Pichi Alonso, i vora quinze mil professors d'institut a Catalunya i les Illes Balears parlen en alguna variant de valencià (del sud, del nord, del centre, de l'est o de l'oest).
Tenim un imaginari cultural en valencià per a construir-hi un país millor. Un país petit, ple de somriures i revoltes permanents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada