Digué el president de la Generalitat Valenciana Francisco E. Camps Ortiz en el debat sobre l'estat de la comunitat del 2006 (Diari de Sessions, núm. 154; ho traduïxc de l'espanyol):
I parlant d'educació i qualitat cal recordar que el valencià s'aprén en l'escola, a més d'en les famílies. És en els col·leges i instituts on major esforç social estem fent per l'ensenyament en valencià i del valencià. Esta és l'aposta de tota la societat valenciana per recuperar el seu ús social fonamentalment en el sistema educatiu. Em satisfà poder dir que este és un dels grans èxits del poble valencià. Les xifres són eloqüents: des de 1995 s'han incrementat un 130% els alumnes que estudien en valencià en els centres educatius de la nostra comunitat. Mentres que en 1995 només estudiaven 74.277 alumnes en valencià en les 1.074 línies existents, este curs ho faran 170.000 estudiants en més de 2.500 línies distribuïdes en més de 1.000 centres.
En canvi, no va dir res del que podien fer eixa mínima part de jóvens que aprenen el valencià a l'escola quan ixen dels centres esducatius. És cert que el major «esforç» (eixe eufemisme!) que estan fent és als centres educatius, atés que només hi ha cinema en espanyol, l'administració només funciona plenament en espanyol, la policia només funciona plenament en espanyol, els ciutadans valencians no tenen garantit el dret a rebre els serveis públics i privats en la seua llengua, ja que que l'administració no ha procurat que el mercat respecte els drets lingüístics dels ciutadans —excepte els dels ciutadans castellans.
¿Per a què, per tant, tant de suposat «esforç» del senyor Camps i companyia? Per a res. Per a lluir la seua demagògia únicament. Ai, si un moviment tectònic ens acostara una mica a Suècia, quina gelor i quina neteja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada