Divendres passat Lluís Llach féu un molt bon recital a Montcada (Horta Nord). El cantant diu que es retira a poc a poc, però ningú sabria dir per què, si tenim en compte la qualitat de les seues actuacions. És clar, els músics que van a el Llach em semblen fantàstics i els arranjaments de les peces em resulta sorprenent cada vegada. Fins i tot el vici de mormolar emfàticament fragments de la cançó quasi s'ha reduït als llocs on el recurs té algun sentit. Decididament, ens haurem de plantejar anar a veure'l a París este novembre que ve.
Quant al públic assistent, hi havia un predomini de nostàlgics dels seus principis ètics o dels temps passats en què fórem valents —a més de joves amb samarretes d'Obrint Pas—. Això dels principis és una afirmació agosarada causada per petites experiències personals, però espere que només s'ofenga qui tinga motius, perquè també hi havia companys i companyes amb coses dites i fetes per a millorar la nostra societat. Naturalment, l'Enric Morera (BNV) no sé encara on classificar-lo.
Podria comentar ara coses que es diuen sobre les eleccions a l'AVL, però com que es diu de tot, i poc de bo, només puc assenyalar que si es conformara un equip amb Emili Casanova Herrero i Manel Pérez Saldanya, crec que la cosa tindria molt de trellat —encara que l'oposició blavosa interna seria ben sensible—. Espere que l'equip que siga es prenga més seriosament la vitalitat actual del català al País Valencià —que, com podem observar a la foto, per a l'ajuntament de Rita Barberá, el valencià no aprofita ni per a aventures americanes ni per passetjar-hi per damunt.
Finalment, apunte ací que demà tinc una cita per a una faeneta interessant amb un diccionari escolar. Com que es tracta de treballar amb un antic professor meu de bàsica, la cosa té connotacions especials, més encara tractant-se de diccionaris, tema que m'interessa especialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada