Llibres i arrels

Llibres que he rescatat hui del contenidor de baix de ma casa:

• Visitas al santísimo sacramento, a María santísima y a san José, de san Alfonso María de Ligorio (versió de Victoriano Pérez de Gamarra), Madrid, ed. Editorial El Perpetuo Socorro, 1943.


• El cazador de ciervos. Una historia, de Fenimore Cooper (trad. Ángel Cabrera), Madrid, ed. CALPE, 1920.


• Imitación de Cristo, de Tomás de Kempis (trad. Juan Eusebio Nieremberg), Barcelona, ed. Editorial Regina, 1948.


• La educación por la familia. El hogar, escuela para padres e hijos, de Juan Viollet, Buenos Aires, ed. Editorial Difusión, 1944.


• Sandokán, d'Emilio Salgari (trad. Luciano Boschetti), Barcelona, ed. Editorial Planeta DeAgostini, 2003 (Ediciones Nauta, 1983).


• Esperanza, de Rafael Pérez y Pérez, Madrid, ed. La Novela Rosa, ca. 1930.


• A riures toquen, de Maties Ruiç Esteve, València, Impremta de Sant Francesc Xavier, 1952.


• Diario y pensamientos de cada día, d'Elisabeth Leseur (trad. M.ª Aurora Balari), Barcelona, ed. Editorial Políglota, 1942.


• Deuda saldada, d'Edgar Wallace (trad. G. Bernard de Ferrer), Barcelona, ed. Editorial Juventud, 1933 (?).


• Santa cruz del Valle de los Caídos. Guía turística, Madrid, ed. Patrimonio Nacional, 1967.


• El hermano Pacífico, de Pablo Feval (Paul Féval), tom I, València, Impremta de La Voz de Valencia, 1909.


• El templo de Horus, de Bernard Simonay (trad. Esther Andrés), Barcelona, ed. Plaza & Janés Editores, 2001.

Bona ponentada de vent. Les Falles ja han esvalotat tot el personal. Hi havia roba i trastos diversos en el contenidor. Deuen haver buidat alguna casa. Alguns turistes mig bufats i contents s'han emprovat alguna peça de roba mostosa, més per riure que altra cosa.

Una sort, la troballa, després d'haver entropessat amb uns intransigents amb un dogma —en diuen «política del servei»— que m'han confirmat que m'impediran usar el Mozilla o el Firefox. I un alleujament després d'haver vist la gent superba del Partit Popular fer una convenció a Madrid bevent xampany i rient. No cal que Zaplana ho negue, no són uns radicals, perquè no tenen arrels, tenen només una capçada on pengen les seues volves de mentires, enganys i falsedats.

Però ja ho dia Roland Barthes: «No hi ha cap gran obra que siga dogmàtica».