Hem fugit de les falles de suro blanc a Barcelona, amb altres toxicitats més agradables, així que ens hem desentés del resultat del concurs de traductor de les Corts, almenys fins que ens facen arribar la còpia de l'acta del tribunal, que hem reclamat, com comença a ser costum malauradament inevitable.
D'altra banda, en les oposicions de tècnic mitjà de promoció lingüística de l'administració del Consell he superat el test mitjanament bé. Com que hi participe sense gens de pressió, fins i tot em vaig embolicar més del compte a l'hora de respondre i en vaig deixar un fum en blanc (17). Només a última hora vaig recordar que ni descomptaven els errors ni les que deixàvem en blanc i en vaig afegir unes quantes. Una dècada més i l'encertaré del tot. El 13 de maig, el pràctic.
Tornant al viatge, a Barcelona hem vist de tot, l'augment gradual i lent de la retolació en català, cartes de restaurants en espanyol i anglés únicament —avisaré alguna oficina de garanties lingüístiques d'eixes que tant molesten els lingüicides— o també, com a lloc reviscolador, el mercat de Santa Caterina —en publique una foto quasi sagnant.
Finalment, una anècdota: un dependent catalanoparlant de Camper justificava que unes sabates portaven escrits en català perquè les havien fetes a Barcelona; en canvi, unes altres portaven una frase en espanyol perquè les havien fetes a Mallorca. Eixa és la idea que devia tindre de l'abast de la llengua catalana. Saben els catalunyesos on es parla encara en català en este món?
Diu Enric Sòria en La lentitud del mar (17-X-1992): «En aquest país, la poca dignitat que va quedant sempre sorprén perquè sempre està fora de lloc».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada