Tenia alguna cosa a dir sobre l'article de Rodríguez Adrados en El País (19.02.2006 dg.) titulat «Un poco de racionalidad». Malauradament, la racionalitat la reclamava amb un seguit d'irracionalitats i dades errònies (o falses). Com que la rèplica «Lengua y “racionalidad”» de Llorenç Comajoan i José del Valle em sembla suficient, només consignaré una curiositat que aporta la contrarèplica final de Rodríguez Adrados (13.03.2006 dl.), quan es defén: «Y no dije que nadie pusiera multas por hablar en castellano»... La curiositat és que això ni li ho havien retret Comajoan i Del Valle ni la carta de Jacint Humet i Palet (10.03.2006 dv.). Però és el recurs fàcil, desmentir una mentira interessada que u mateix crea. En canvi, em pregunte jo per què no pensen ja en Portugal com a terra de missió hispanitzadora.
D'altra banda, s'ha fet un concurs intern per a ocupar interinament un lloc de traductor de les Corts. Curiosament —quanta curiositat torta m'està eixint hui—, en este concurs, contràriament amb el que féu el tribunal en el concurs de coordinador de transcriptors i seguint la línia de botar-se el que diu el barem del reglament que regula el procediment —iniciada en el concurs d'arxiver-bibliotecari-documentalista—, han tingut en compte la relació dels mèrits adduïts amb les funcions del lloc. Meravellosa font de frustracions: una persona pot passar de tindre 3 punts a tindre'n 0,65, gràcies a l'arbitrària decisió del tribunal que consistix a descartar la relació en uns casos i a tindre-la en compte en altres, i tot amb el mateix barem oficial!
Imagine que això és el resultat de la prepotència amb que actuen alguns funcionaris públics i del menysteniment que senten per alguns llocs de treball. Una cosa com el que li ocorre a Rodríguez Adrados amb el dret de les persones a no ser tan espanyoles com ell, és a dir, més del compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada