dilluns, 30 de juny de 2014

Noms de municipis

En la faena de cada dia em trobe fent un petit repàs de molts dels noms dels municipis valencians. Com que seguixc una llista de l'avl sobre la qüestió, «Denominació dels municipis valencians», m'apunte uns quants dubtes que els enviará, a vore què diuen:

  1. L'article personal dels municipis que en contenen un, apareix en minúscula. Tanmateix, els municipis següents han oficialitzat la forma del seu nom amb l'article en majúscula: Canet d'En Berenguer, la Font d'En Carròs, Llocnou d’En Fenollet i la Torre d'En Besora. ¿La versió de l'avl modifica i oficialitza la forma publicada anteriorment en el docv?
  2. La forma valenciana del municipi Arañuel és, en moltes de les fonts que he consultat, Aranyuel. És la forma que recull sobre el terreny Gargallo Gil («Els pobles castellano-parlants en boca dels veïns de parla valenciana», 1991). A més, la pronúncia valenciana, segons este autor, és amb e oberta (el vostre DOPV diu que du e tancada). L'avl proposa Aranyel i, si és possible, m'agradaria conéixer la documentació que dóna suport a esta proposta.
  3. El municipi d'Aras de los Olmos (forma oficial des del 2001 d'Aras de Alpuente) tenia com a forma valenciana Ares d'Alpont. Si no mantenim Ares d'Alpont, ¿no hauríem de recollir en valencià la forma que sembla més simple i lògica: Ares dels Oms?

diumenge, 29 de juny de 2014

Cita dominical / 294: Paul Krugman

Mirant mentires.
Si l'argument contra el populisme es basa en afirmacions falses sobre la desigualtat, cal considerar la possibilitat que els populistes tinguen raó.
Paul Krugman, «On Inequality Denial», The New York Times, 01.06.2014.

dissabte, 28 de juny de 2014

Agraïts

Supose que per a aconseguir unes millores en la bastida de la democràcia, hauríem de repensar algunes de les idees que mos han fet interioritzar com si foren de sentit comú. En les notícies trauen una dona que es queixa perquè necessita més «ajuda» per a mantindre tres fills... No pretén que s'elimine l'evasió i els paradisos fiscals, que es regule més equitativament els impostos, que s'invertixca en serveis socials, educatius i sanitaris, no, tan sols vols subvencions, ajudes, en resum, caritat. Deu ser una d'eixes idees que arrosseguem des de la dictadura, simplement perquè té la part espectacular del cacic de torn en la diputació, l'ajuntament o el ministeri concedint el sobre als agraïts.

divendres, 27 de juny de 2014

Amb unes preguntes

Ara que fa cent anys, resulta encara sorprenent tornar a aprendre que un acte individual tinga conseqüències coŀlectives, com ara el tal Príncip que va matar l'hereu austrohongarés i diuen que això va fer esclatar la primera guerra mundial. Els actes negatius —un assassinat sempre ho és— tenen sobretot l'efecte de fer que ixquen els que el recorden per a convidar-mos a la resignació i la passivitat. Habitualment, per contra, quan es tracta d'actes positius, mos els amaguen molt més, mos els rebaixen a fets anecdòtics gens efectius. La insistència en les preguntes de Jordi Évole davant del silenci culpable i fugitiu de Juan Gabriel Cotino Ferrer ha provocat un efecte coŀlectiu entre els periodistes, els ha recordat que la seua funció era exactament la que véiem en les ja antigues peŀlícules americanes dels anys setanta. Estaria bé que això provocara, en lloc d'una caiguda, la reconstrucció dels fonaments periodístics —i ètics, ja posats— de la democràcia.

dijous, 26 de juny de 2014

En moviment toponímic

Faig una llista dels municipis valencians i em marege un poc: els noms oficials d'una banda, que això va com va; per una altra banda, les formes valencianes que no són oficials, les que ho són però són errònies (l'Ènova, per exemple), les que uns preferixen per al valencià, les formes antigues o sinònimes i les que no sé d'on ixen o per què les porta l'enciclopèdia. En fi, res greu, és el retrat d'un país en moviment. Corregir el rumb hauria de ser una prioritat social, no tant per la toponímia, sinó per les persones que viuen en eixos pobles i que no tenen fons de pensions gestionats en sicav com fan molts parlamentaris europeus.

dimecres, 25 de juny de 2014

Cactus en cresol


Uf, me s'ha passat el dia pensant que plouria, i no res. Tornem al concessionari i la marca «catalán» no ha servit de res, els papers han eixit en castellà. Això ho han de millorar en Citroën. El canvi automàtic, per contra, és oli en cresol.

dimarts, 24 de juny de 2014

Concessionaris

A cal concessionari, si furgues una miqueta, parlen en valencià i fins i tot tenen la paperassa en català, tot i que no la fan servir gens, però quatre paraules amollen de tant en tant. La transacció diuen que no serà possible en català, perquè «en el registre de la propietat no és oficial»... O una cosa aixina li va passar una vegada. Coses dels noms i de les ganes de pentinar gats.

dilluns, 23 de juny de 2014

Aforamens per caritat

I ara que la selecció espanyola de futbol ha acabat de fer el seu paper en el mundial del Brasil, ¿també tindran el privilego de l'aforament? Si fins ara la reina no el tenia i quan es jubila els polítics de la «casta dels aforats» —¿devia ser això l'origen de la casta?— han decidit que ella també ha de tindre eixa gràcia de desigualtat, crec que l'haurien d'estendre els jugadors campions del món jubilats. Va, que aforen també als guanyadors de la loteria... I a la casa de la caritat eixa on els governants pepers han subcontrat l'atenció de les necessitats socials, que li canvien el nom: casa de la injustícia.

diumenge, 22 de juny de 2014

Cita dominical / 293: Josep Ramoneda

Mirant la casta política.
Ací qui ha renunciat ha segut el cap de l'estat. ¿Quin sentit té canviar la cúpula del règim per a que tot continua igual?
Josep Ramoneda, «Acontecimiento raro», El País,, 19.06.2014.

dissabte, 21 de juny de 2014

Renda deguda

Este matí mos ha tocat pegar-li a la declaració de la renda. Això és una faena que cal començar de matí, amb energia, perquè només mos faltaria mamprendre-la de vesprada i acabar passant mala nit pels petits entrebancs que es fan insalvables si tens el cap emboirat. Ha costat posar en marxa el programa padre en l'Ubuntu, ja que enguany no li donava la gana executar-se en el mode gràfic. Hem hagut de fer anar el terminal. Com que hem començat de matí, la importació de les dades fiscals per Internet i la interpretació que hem fet dels epígrafs de la declaració, han anat com una seda. El web de l'aeat ha detectat correctament la versió en català i m'ha avisat que rebré la resposta en la mateixa llengua. Uf, ja hem complit. Ara, a esperar les tornes del bucanerisme econòmic, si és que no ho invertixen tot en banderetes, aforaments i prebendes inviolables.

divendres, 20 de juny de 2014

GVA gens oberta a la gestió lingüística

Entre en el web de la transparència gva Oberta que han ideat en la Generalitat valenciana, no sé si el mateix Fabra Part hi ha posat matèria grisa. Comprove que, vaja, com sempre, la gestió lingüística de la Generalitat valenciana té mancances que sempre van en el sentit de discriminar injustament els catalanoparlants. Li envie una queixa a la síndica de greuges.

dijous, 19 de juny de 2014

Monarquisme

Això que en diuen ara la casta política espanyola, ha organitzat una coronació per a amagar darrere de les solemnitats «monarquistes» el desastre de la selecció de futbol en el mundial del Brasil. El nou rei espanyol ha posat unes gotes (un escarransit «moltes gràcies») en els «altres» idiomes oficials de l'estat. Estem tan malament en eixa cosa de la representació simbòlica de les llengües i, de rebot, de la representació dels ciutadans que les utilitzem cada dia, que sembla que això mos ha de semblar no ja suficient, sinó encomiable, és a dir, digne d'encomi, derivat grec de 'festa amb cants'. Els policies vigilaven les notes discordants —republicans, desnonats, dependents, desocupats, entre altres— a porrades.

dimecres, 18 de juny de 2014

El GDLC respon

Em contesten des del gdlc (Mercè Robert). És una pràctica de comunicació molt encertada que transmet confiança en la vitalitat d'eixe diccionari. Em comenten que hi ha un grup d'entrades que encara no estan del tot adobades. Són un grup de manlleus adaptats que encara no tenen l'etimologia en el lloc, i per això els deixen la marca de la llengua d'origen (marca que tenen els manlleus no adaptats). És el cas de càtering, ràfting i d'unes quantes entrades més (no sé si són tots del mateix grup, però els falta l'etimologia; resulta curiós trobar tants gal·licismes):
avancé, capó, càrving, ciré, clúster, flipar, giroflé, masteritzar, petitburgès, plòter, plumier, renderització, sargé, xarcuter -ra, xintz...

dimarts, 17 de juny de 2014

La progressió

Regire una calaixera i trobe El pensamiento económico de Marx de Guido Carandini, una lectura que vaig començar l'any 1992 i que no vaig acabar, a pesar que el llibre és primet. Segurament algunes de les oposicions d'aquella època em vam fer abandonar els apunts que anava prenent sobre les «lleis generals que presidixen la progressió en la història de les diverses formacions econòmiques de la societat». Qualsevol dia intente esbrinar si això de la progressió és realment bo o només va com sempre.

dilluns, 16 de juny de 2014

Si t'agarre...

«Dos i dos, cuatre: si t'agarre et mate.» Jo havia pronunciat: «Si-t-agárre-l:máte», però les coses de l'escola i la formalitat donen un resultat que me se fa estrany, perquè no hauria de ser eixe el camí de la llengua, per molt de pantocràtor normatiu que hi vullgam vore.

diumenge, 15 de juny de 2014

Cita dominical / 292: José Antonio Hernández

Mirant la corrupció.
El Suprem va anuŀlar el nomenament per nepotisme.
José Antonio Hernández, «El Tribunal de Cuentas alberga a grupos de familiares de varios altos cargos», El País, 10.06.2014.
És tot tan familiar...

dissabte, 14 de juny de 2014

Caps i matriculats

Em plantejà un company d'on podia vindre l'expressió del seu poble «això són caps i matriculaps», que ve a voler dir que es tracta d'una una faena sense final. Eixa forma de dir-ho deu ser cosa de Càlig i la rodalia. Sí que trobe «caps i matriculaps», però poc, en la xarxa (consulta: 14.06.2014), i fa referència inicialment a la coŀlocació dels molls (dis-ne rogers) en la safata o la font o vas a cuinar-los. La relació entre un sentit i l'altre deu tindre amb això que feen els matalafers. Els peixcadors també en devien tindre una idea. Com tots els qui fem i refem, que hi ha unes quantes faenes que no s'acaben mai.

divendres, 13 de juny de 2014

Es fa llarg esperar

Diu que ha mort Francesc Vallverdú. Com sempre, són notícies que no t'esperes. Els autors que han estat una referència en les teues lectures —sociolingüística en este cas— et semblen més eterns que immortals, no esperes que estiguen sotmesos a eixe tràmit natural. Pegue una mirada i localitze en la meua biblioteca El català estàndard i els mitjans audiovisuals, de l'any 2000. Són píndoles de la seua faena en la televisió pública catalana. Me'l vaig comprar després de les falles del 2001 i encara està en la llista d'espera. Com tot en esta vida.

Lligc per damunt una píndola que comenta la confusió sobre la possible inadmissibilitat d'invadir. Al cap i a la fi, no apareixia ni apareix en el diec, però sí en el gdlc i en el gd62, que el marca com a «familiar». Estem massa posats en això de les familiaritats inadmissibles.

dijous, 12 de juny de 2014

Càtering

El gdlc conté la forma càtering, que és l'adaptació al català de la paraula anglesa catering. En el Termcat només apareix com a alternativa a l'anglés la forma servei d'àpats, però els del gdlc sembla que han volgut acurtar l'angoixa dels mot desprotegit del recer dels diccionaris.

Tanmateix, sembla que no està tot conclòs, ja que encara que en el gdlc no du l'asterisc característic dels mots d'altres llengües que no han estat adaptats al català, sí que du l'abreviació «angl», que marca la llengua a què pertany el mot. Els demane per correu electrònic que m'aclarixquen si estan segurs que el càtering ja es pot accentuar, empresarialment i lingüísticament. I deixe passar la ponentada de hui.

dimecres, 11 de juny de 2014

Secret oportú

La societat —en síntesi, jo mateix— està demanant una reforma —una rehabilitació amb projecte visat, vaja— de les estructures i el sistema polítics. Els polítics i dirigents apoltronats fan molt que sí amb el cap, però no fan res més, amb les mans continuen votant lligats voluntàriament per una denominada «disciplina de vot» imperativa —hi ha països en el món on això és iŀlegal—, en Madrid; i en València han fet finalment un ple secret en les Corts per a suspendre la diputada Mónica Oltra Jarque. «Secret», això és el que pensen que li convé a la democràcia, la desinformació i l'expulsió dels opositors més discordants.

Passamuntanyes

Demà enderrocaran el seu vot republicà —més retòric que efectiu— molts diputats socialistes en Madrid, i segurament els del Partit Popular faran paregut en les Corts d'ací, però en sessió secreta, perquè pretenen suspendre la diputada Oltra Jarque de Compromís. ¿Entraran a l'hemicicle amb passamuntanyes? No, la careta de la desigualtat i l'egoisme oportunista ja els va bé.

Observe que el web de l'empresa pública elxana pimesa només té versió en espanyol. Li envie la queixa corresponent al síndic de greuges, que no mos facen «abdicar» també de la corona de l'exigència quotidiana.

dilluns, 9 de juny de 2014

La rima de la història

De la Gran Fam quan Mao en la Xina als anys cinquanta canvie el canal al frau del trosseig de contractes que diuen els mitjans que ha fet el tribunal de comptes espanyol. La història no para de rimar —frase que s'atribuïx a Mark Twain i que s'ha repetit estos dies— però no sembla que arribem a apreciar el poema resultant.

diumenge, 8 de juny de 2014

Cita dominical / 291: Ezequiel Moltó

Mirant la discriminació de sempre.
Un metge es nega a atendre un pacient perquè li parla en valencià.
Ezequiel Moltó, «Un médico se niega a atender a un paciente por hablarle en valenciano», El País, 06.06.2014.
La discriminació quotidiana esdevé notícia amb les calors de l'estiu.

dissabte, 7 de juny de 2014

Aforats abdicants

Les crides a la «regeneració» hi ha qui les entén com si foren a «tornar a generar la mateixa situació» i no com un procés per a generar un nou ésser polític que acumule les virtuts del sistema que hem tingut fins ara i que rebutge els seus errors i vicis. Sempre hi haurà una barreja en el resultat, i la gràcia serà evitar privilegis i desigualtats econòmiques, socials, ètiques i morals tan sobreres i peculiars com les que patim. Com ara els aforaments amb què es condecoren els habitants del vell règim —volen mantendre en eixa «família» el rei abdicant—. Comprar-se la roba en un supermercat com fa Pablo Iglesias no és garantia de res, com no són només les samarretes de Mónica Olta i companyia les que donen fonament al seu discurs. Però això mos recorda la vella història didàctica de quan érem menuts, la de l'hàbit que no fa el monjo, que devia anar entre la del rei despullat i la del corb i la rabosa, històries que mos passem la vida reescrivint.

divendres, 6 de juny de 2014

Molles

La miaja s'ha estés entre els castellanoparlants valencians, almenys entre uns quants que conec, que han adoptat l'epressió de forma coŀloquial i desimbolta. Va popularitzar l'expressió aquella dona de Castella-la Manxa que es queixava del tancament d'un centre de salut dos o tres anys, una frase oportuna i, en este cas sí, genuïna, la molla d'una llengua. I els altres valencians, encara mos alimentem de molles.

dijous, 5 de juny de 2014

El nas de la història

S'acumulen els esdeveniments històrics del present i la memòria que hauríem de fer dels del passat. Des de la primera guerra mundial fins a l'abdicació del rei d'Espanya actual, passant per la matança de la plaça de Tiananmen, tenim faena rememorant. El cas, però, és si sabem per a què convé repensar la història, no deu ser cosa només de vore passar el temps. Però eixe «per a què» sembla que és precisament el que no volen que pensem. Per exemple, el fiscal general espanyol «troba» que el rei abdicant hauria d'estar aforat. Torna-li, si en sobraven d'aforats en Espanya, en volen afegir un altre. Però no explica per què eixa situació de privilegi és beneficiosa per a la resta de la societat.

És clar, saben que no ho és, que és beneficiós per a ells, per a eixos alguns que viuen d'això, de surar sobre la resta. La resta, que faça les lloes pertinents de la llista dels reis gots o del nas de la futura Cleòpatra.

dimecres, 4 de juny de 2014

Mai no és tard...

Ja està fent massa calor, i l'Ipod em canta «you love the thunder, you love the rain»... Doncs, sí, ja estic melangiós pensant en la fresqueta de la primavera que ve, la valenciana, l'europea, la que siga, però amb frescoreta. I no estaria malament que començàrem per «reinventar» la democràcia eixa que va eixir tan escarransida de la Transició. ¿O no era una democràcia i mos l'hem d'engolir de nou «per la gràcia» d'uns déus que ara es diuen «pares de la Constitució»? (A més, masclisme pels segles dels segles.) Per posar un cas possible per a aquells que somien encara penons, velluts, corones i domassos, doncs, una monarquia electiva com ara la d'Andorra (en el cas de la part que els toca als francesos). Una monarquia, però votada pels ciutadans, és a dir, un president de la república amb corona.

Ei, tot pot ser molt més simple, una república d'anar per casa, sense comptes ni pressuposts opacs, sense privilegis ni aforaments irresponsables, amb transparència comptable i rendició de comptes, fiscalització independent, igualtat de drets, equitat fiscal, lliure mercat responsable i regulat i regulació del plurilingüisme en tots els territoris. I ara canta l'Ipod «ja s'ha acabat el temps de les promeses, ja s'ha acabat el temps de les paraules, mai no és tard»...

dimarts, 3 de juny de 2014

El cabet en la faena

El tema Hallogallo de Neu! (1972), que m'hipnotitza, si vols, per la novetat, perquè no el coneixia encara que ja té uns anys. De camí tope amb una altra artista que també em sembla molt interessant, la baixista camerunesa Manou Gallo, sobretot el tema Chanter l'amour. Més tard, torne als clàssics, la novena de Bruckner, la fantàstica de Berlioz i Весна священная de Stravinsky, passant per Ludovico Einaudi, que contribuïx a concentrar-me el cabet en la faena.

dilluns, 2 de juny de 2014

Crisi republicana

Deuen ser coses també de la crisi, però d'una nova interpretació d'eixa paraula, perdó, d'una reinterpretació tornant a l'etimologia: volem jutjar i decidir sobre la situació. Fins ara la crisi només servia per a que mos jutjaren i decidiren per mosatros. Convé canviar eixa dinàmica que estava deixant la democràcia com si fóra un rètol de neó d'eixos que enceguen enfosquint les relacions humanes.

Bé, crec que tot no va en el mateix lot de la revisió d'esta societat empantanada, però ho sembla. Hem passat massa dècades ajornant l'ampliació i la revisió de les pràctiques que denominem democràcia. A canvi, uns contes per a adormir-mos sobre la Transició. Segurament ja mos els han contat massa voltes.

No m'ha sorprés massa l'anunci. Ha segut dir-ho el rei d'Espanya, això, que ho deixava córrer i que se n'encarregara el fill, i ja estem pensant en la possibilitat que això ho hauríem de decidir democràticament, votant-ho entre tots, per si de cas resulta que volem tindre de nou una república. I poder vore amb calma eixa bandera en un balcó de les Corts, m'ha sorprés un poc més i m'ha fet sentir agradablement en crisi.

diumenge, 1 de juny de 2014

Cita dominical / 290: Renaud Richard

Mirant els diccionaris dels altres.
Molts texts hispanoamericans contemporanis susciten, des del punt de vista del vocabulari, problemes de comprensió.
Renaud Richard, «Introducción», Diccionario de hispanoamericanismos.