Abans de fugir cap a Barcelona, vaig fer la foto de la falla de la plaça de l'Àngel, que és una de les poques falles que conec —cal dir que no en sóc cap expert— que té bastant de trellat. Enguany, un rusc ple de mel —la plaça mateix— assetjat per l'especulació. Les mosques de l'especulació volant sostingudes d'un fil han fet un efecte sorprenent.
Parlant de la mel i les mosques m'ha vingut al cap la relació de llocs de estem «negociant» —en fase preliminar encara— en les Corts. Després de molt de temps, vam tindre reunió els de la secció de l'STAPV. Cal dir que convindria anar a eixes reunions plorats i mocats perquè, en cas contrari, les dos primeres hores són una mena de teràpia de grup on ens assabentem de poc més que dels estats d'ànim d'alguns dels nostres companys. I, doncs, què fem? Plorem col·lectivament? Més tard, en mitja horeta enllestim quatre coses concretes que proposem la resta i acabem amb una sensació ambivalent: o és que som molt concrets i anem al tall quan exposem els nostres problemes o és que els temes que plantegem no els importen gens ni mica als afectats anímicament —potser mosatros perquè no plorem prou.
Bé, ara no voldria posar-me jo a plorar. És cosa meua tallar-ho això, abans que ens traumatitzem massa. A més, trobe que està clar que la deriva psicologista de les reunions prové de l'interés d'algú de perdre el temps i embolicar la troca. Caràcters.
Consigne finalment que el diputat Maluenda (de Monòver) és el guanyador en el concurs «Titlle de traïdors els seus conciutadans». El xicon arrasa. Els pocs diputats valencians més que han usat eixa família de paraules, ho han fet citant Maluenda i per a defendre's. Mosques.
Com dia Víctor Hugo: «Amic és a voltes un mot buit de sentit; enemic, mai».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada