No és gens estrany que, en lloc de topar amb un pont —de plata, com es fea abans amb els enemics— quan intentes fer un tràmit administratiu, topes amb tanques, rases, reixes i séquies amb cocodrils. No sé com qualificar-ho, però quan els he demanat a vore on es podia consultar l'estudi que ha fonamentat l'última decisió sobre apostrofació de l'avl m'han enviat del correu electrònic a pastar fang a la seu electrònica.
No pretenc que em facen l'informe, ja el tenen, només vullc consultar-lo per a vore si puc entendre les seues afirmacions 🔗 sobre quina és la vocal tònica en la sigla ia: ['ia] o [i'a]. La primera és la que podem sentir a tort i a dret, la segona la solen fer els portuguesos, els francesos i es veu que algú més.
No sé per què Fabra pensava que era preferible no apostrofar l'article femení davant de les vocals i, u àtones, perquè convertir-ho en una regla, com es va fer posteriorment, ha derivat en una complicació innecessària de l'apostrofació. I una oportunitat per a exercir atribucions. Això que se'n dia també atributs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada