En el programa d'humor Polònia van mostrar que també era possible utilitzar la sàtira per a «blanquejar» les idees democràtiques, que es veu que cal fer-ho també, perquè els perills de la democràcia són els mateixos que els de qualsevol atre sistema política, que ell mateix es prenga massa seriosament, imperativament i de manera excloent. En el programa de dijous passat van fer uns gags amb un «Torrente» demòcrata d'esquerres, 🎬 que també n'hi han i els van saber trobar i caricaturitzar.
En eixa mateixa línia, em sembla que la sèrie La dona danesa (Danska Konan) 🎬 és una mostra de com fer una critica profunda dels mals usos pràctics i retòrics dels valors democràtics (ecologia, feminisme, educació i sanitat públiques universals, igualtat, equitat...), crítica i sàtira que aconseguix el mateix efecte, reforça els valors de fons i desqualifica i posa en dubte les aplicacions i interpretacions «totalitàries» o «cosmètiques». La veïna danesa té una vena autocrítica.
La sèrie inclou una part sociolingüística interessant en què es posen de manifest certes idees preconcebudes i prejudicials tant sobre el danés com sobre l'islandés, moments en què també podem sentir ressonar la situació del valencià-català davant de l'espanyol-castellà, tant si mos pensem com a víctimes com si busquem alternatives als nacionalismes excloents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada